/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €8 EUR  or more

     

  • Compact Disc (CD) + Digital Album

    Beautiful cardbox design by Witold Oleszak

    Includes unlimited streaming of Aliatge via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    ships out within 2 days

      €12 EUR or more 

     

1.
06:28
2.
06:23
3.
09:02
4.
04:03
5.
04:13
6.
08:06

about

Liner notes by Maciej Lewenstein:

The avant-garde scene of free jazz and free improvised music in Barcelona has one very special and unique characteristics. The artists on this scene are unquestionable masters of creating “fake sounds”. This name should not evoke any associations with “fake news” – the ability to create “fake sounds” is a very positive and artistically creative and innovative one. This is an ability to generate from a given musical instrument sounds that remind other, completely different instrument or industrial noise or musique concrète. The prepared piano may the sound like a drumset, the acoustic double bass like an electric guitar, the electric guitar like a violin, and the saxophone like all of those.
Spontaneous Music Tribune series represents very well this Barcelona specialty from the very beginning: Völga quartet, Memoria Uno’s “Son of Liberty/Live at Granollers” , Phicus’ “Plom”, “Lisboa’s Work” of Albert Cirera, “Terra Plana” by Albert Cirera and Witold Oleszak, and “Venusik” by Axel Dörner/Agustí Fernández/Ramon Prats are the perfect examples. Perhaps even more paradigmatic for the idea of “fake sounds” is the present album, “ Aliatge” (Alloy), recorded by Albert Cirera (saxophones) and Ferran Fages (electric guitar).
Albert is one of the most innovative saxophonists of the world avantgarde. His artistic career is connected not only to Barcelona, but also to Lisbon, where he lived and worked for several years, and more recently to Copenhagen, where he finishes currently his graduate studies. Albert’s techniques of creating unusual sounds from a saxophone are infinitely rich: he uses keys, mouthpiece, he puts objects in the instrument, he blocks the airflow in various manners etc. It is actually much more appealing to hear and see him playing. Despite the young age his discography is spectacular, and in addition to two releases in the SMT series, it includes series of albums with Memoria Uno (which he co-conducts with Iván González), with Duot (a duo with Ramon Prats), and Les Cróniques (a series of duos with various artists) . Ferran Fages is also one of the leading innovative guitarists in the area of free improvisation. His discography consists of nearly 30 discs, including fantastic recordings for Discordian Records and Creative Sources, and two phenomenal albums with Phicus (one for SMT and one with Ilya Bielorukov for Intonema).
On “Aliatge” Albert and Ferran melt their artistic egos into a single stable alloy. The analogy with physics of metals, steels and alloys is in fact very appropriate. Our current understanding of metallurgy goes back to the developments of thermodynamics by the great American physicist, Josiah Willard Gibbs in the XIXth century. Loosely speaking, when one melts and mixes components of an alloy, after cooling one does not typically get a useful material. As explained by Gibbs, cooling process drags the systems to the state of local equilibrium, which corresponds to a local minimum of the so called Gibbs’ free energy. To get a stable and useful alloy one needs to cool down to the absolute (global) minimum of thermodynamic energy, or at least to very deep minimum. This is achieved typically by using an annealing sequence: cooling to a local minimum, heating a little, cooling to a deeper minimum, heating a little, and so on…
Albert and Ferran realize here a musical simulated annealing. “Thermodynamic energy” can be regarded here as negative of synergy – local minima of energy correspond thus to local maxima of synergy. The musicians start the pieces uncorrelated and seek for a close peaceful encounter, something like a local maximum of synergy. They “heat then a little” – i.e. they trade synergy for individual expression and energy for some time, and then seek for another, higher maximum of synergy. And so on… Each of the seven pieces is named after various alloys, and represents in a sense various approaches to create stable mixtures via the process of “simulated annealing” - perpetual “cooling” and “heating” phases that seek to maximize synergy as much as possible in the down-up-down-up steps. “Aliatge” is evidently a clear masterpiece of this way of creating free improvised music.


Catalan version:

L’avantguarda del free-jazz i de la lliure improvisació en Barcelona té una característica única i molt especial: els artistes damunt l’escenari són, sens cap dubte, mestres en la creació de “fake” sons. Aquesta etiqueta no ha d’invocar cap associació amb les “fake news”. L’habilitat en crear “fake sons” es molt positiva i artísticament molt creativa alhora que innovadora. Es la capacitat de crear amb un instrument musical sons que recorden un altre instrument completament diferent, o soroll industrial o el d’una música concreta. El piano pot sonar com un grup de tambors, el contrabaix acústic com una guitarra elèctrica, la guitarra elèctrica com un violí, i un saxofon com tot ells.

La sèrie Spontaneous Music Tribune representa molt be aquesta característica tan pròpia de Barcelona des de ben be el principi: el Völga quartet, en Memoria Uno’s “Son of Liberty/Live at Granollers”, el Phicus “Plom”, “Lisboa’s Work” d’Albert Cirera; el “Terra Plana” d’Albert Cirera i Witold Oleszak, i en “Venusik” de l’Axel Dörner/Agustí Fernández/Ramon Prats en són perfectes exemples. Potser encara inclús més paradigmatic de la idea de “falsos sons” es aquest àlbum “Aliatge” gravat per Albert Cirera (saxofon) i Ferran Fages (guitarra elèctrica).

L’Albert Ciera es un dels saxofonistes mes innovadors en el mon de l’avantguarda. La seva Carrera artística no només esta íntimament vinculada a Barcelona, sinó també a Lisboa, on ha viscut i treballat durant molts anys, i més recentment a Copenhage, on actualment esta acabant els estudis de grau. La tècnica de l’Albert en crear sons inusuals es infinitament rica: pot fer server claus, peces bucals, posar objectes a l’instrument bloquejant la sortida d’aire de diverses maneres, etc. De fet, veure’l tocar es encara més interessant. Malgrat la seva joventut, la seva discografia es espectacular. Més a més de les seves dues gravacions a la SMT series, també s’inclou una sèrie d’àlbums amb “Memoria Uno” (que co-dirigeix amb Ivan González), amb “Duot” (un duet amb Ramon Prats), i amb “Les Cròniques” (una sèrie de duets amb diversos artistes). Ferran Fages es un dels guitarristes més innovadors liderant la lliure improvisació. La seva discografia conté quasi 30 discs, incloent-hi fantàstiques gravacions per Discordien Records i Creative Sources, i dos àlbums fenomenals amb Phicus (un per SMT i un altre amb Ilya Bierorukov per Intonema).

A “Aliatge”, l’Albert i en Ferran mesclen els seus egos artístics en un aliatge estable. La analogia amb la física dels metalls, dels acers i els aliatges és, de fet, molt adient. La nostra comprensió de la metal·lúrgia es basa en els principis de la termodinàmica establerts pel gran físic americà, Josiah Willard Gibbs al segle XIX. De manera baldera, quan un escalfa per fondre els components d’un aliatge, al deixar-los refredar normalment no n’obté cap material de interès. Com va explicar en Gibbs, al refredar-se, la barreja va a parar a un estat d’equilibri local, que es correspon amb un mínim local de l’anomenada energia lliure de Gibbs. Per obtenir un aliatge útil i estable cal refredar la barreja a un mínim absolut (global) de l’energia, o almenys a un mínim molt profund- això s’assoleix típicament per passos, un cop s’han fos el sistema primer es deixa refredar, aleshores s’escalfa una mica, no gaire i es torna a deixar refredar, i així successivament fins que s’arriba a un mínim d’energia estable. Això s’anomena “la recuita” en la metal·lúrgia.

L’Albert i en Ferran fan aquí una “recuita” musical; escalfar i refredar successivament per buscar el mínim. La energia termodinàmica es pot entendre aquí com l’oposat a la sinergia – els mínims locals d’energia son màxims local de sinergia. Els musics comencen les peces desconnectats i busquen un encontre proper de manera plàcida, amb un màxim local de sinergia. Aleshores, “escalfen una mica” surten del mínim d’energia i busquen sinergia en les seves expressions individuals Durant un temps aleshores busquen un altre màxim de sinergia, i així una vegada i una altra….Cadascuna de les set peces que composen l’àlbum té el nom d’un aliatge diferent, i representen, d’alguna manera, les diferents aproximacions per crear noves barreges estables mitjançant el procés de “recuita” metal·lúrgica; perpetues fases d’escalfament i refredament que busquen maximitzar la sinergia tan com es possible en sèrie “d’amunt a baix, amunt a baix...” passos. “Aliatge” es sens cap dubte una peça mestra en la manera de crear “free improvised” musica.

credits

released April 9, 2019

Ferran Fages - Electric Guitar
Albert Cirera - Tenor and Soprano Sax

All music improvised by Fages and Cirera

Recorded by Ralph Lopinski the 27th of november of 2017, in Barcelona
Mixed by Abdul Moimême, in Lisboa
Mastered by Ferran Conangla, in Barcelona


Cover design by Witold Oleszak
Executive Producers: Tomasz Konwent and Andrzej Nowak
Limited Edition of 300 copies

license

all rights reserved

tags

about

Multikulti Project Poznań, Poland

contact / help

Contact Multikulti Project

Streaming and
Download help

Redeem code